Comunicació, periodisme i fotografia
RSS | email subscription | Blog view

Archive for April, 2011

En defensa del periodisme online

Entre el 18 i el 22 d’abril, no recordo la data exacta, el diari online Aterrassa.cat va publicar un article titulat “Adéu, ofici, adéu” on el periodista Josep Maria Codina “Jepi” es dedicava a atacar a les noves tecnologies, internet i el social media. L’article em va indignar, no és que cregui que el periodisme online no sigui criticable o millorable, sinó que el to de rabia, la absoluta indocumentació i la debilitat dels seus arguments em va portar a fer article en defensa d’internet: “El mateix ofici, noves eines“, que també reprodueixo sota la imatge.

El mateix ofici, noves eines

L’any 1965 Umberto Eco publicava “Apocalíptics i integrats”, una obra on l’autor italià analitzava les diferents corrents de pensament sobre l’influencia dels mitjans de comunicació a la societat i els dividia en dos grans grups: els qui creien que eren bons per la societat i els qui els culpaven de tot els mals. Aquesta dicotomia ha sobrepassat l’obra i es parla d’apocalíptics i integrats per agrupar les reaccions d’un canvi tecnològic o social.

L’arribada d’internet i el social media també ha provocat aquesta reacció, però no és estrany, la maquina de vapor, la producció en cadena, l’impremta, l’ordinador, el mòbil i qui sap si el foc o la roda, van provocar ferotges detractors alguns dels quals van arribar a destruir allò creat per l’enginy humà. Per sort, el temps els va fer entrar en raó, com deia Darwin només sobreviuen els qui s’adapten millor.

Una de les professions més beneficiada d’aquesta revolució industrial és el periodisme, gràcies a internet és pot arribar fàcilment a l’audiència a un cost irrisori, i s’han obert canals bidireccionals que permeten que el lector/espectador/oient prengui un rol actiu en tot el procés de vida d’una notícia. Actualment s’està fent un periodisme d’altissima qualitat, la majoria fora dels mitjans convencionals, que encara no han trobat la forma de rentabilitzar les seves grans estructures.

Per fer un tweet -140 caràcters-, un post o un una foto amb el mòbil no ets periodista, de la mateixa manera que no ho eres abans per escriure en un diari, fer una foto amb una càmera analògica o treballar a la televisió. Un periodista és aquell que sap trobar, seleccionar, comprovar, interpretar i explicar la informació que interessa a la seva audiència. En uns temps on la informació es multiplica i on arribar a l’audiència és més fàcil, el periodisme pot viure la seva època d’or, però per això cal treball i conèixer les eines.


Terrassantweets, la tertúlia

Deu fer gairebé un any, que arrel d’un comentari que vaig fer al twitter “Funcionaria un #terrassa&tweets?” va començar tot plegat. Les primeres respostes van ser den @martinezferran i del desaparegut @terrassa, i es va començar a sumar gent. Poc temps desprès, vaig anar amb en @marcmorato al nostre primer Cava&tweets on vam començar a veure de que anava tot plegat.

Al cap d’uns mesos i desprès del èxit del hashtag #fmterrassa ens varem atrevir a fer la primera trobada, vam ser: @femhoxavi, @disseny_web (en aquells moments també @terrassa), @jaumearmengol, @lliurealbir, @c_oriach, @jaumearmengol, @c_mm, @pizzero i un servidor. Varem parlar de mòbils i perquè fèiem servir twitter.

Desprès d’unes quantes trobades, on van venir diversos twittaires (en @cmos486 s’incorpora al grup més estable i perdem en @pizzero) ens vam atrevir a fer el pas de portar dos convits i fer-ho amb cara i ulls. Els dos conillets d’índies van ser el @pererosales i l’@obokaman, al segon @xavicoral i @pineti, i en l’últim l’@ebenach, el @donaire i l’@xtomas. L’acte ha millorat, i errors com la situació dels convidats, la clausura de l’acte o la difusió han millorat per arribar a un format bastant rodó.

La tertúlia
Parlant amb el meu pare, em va fer adonar que el @terrassantweets el que fa és retornar la tradició de les tertúlies públiques. L’endemà el @donaire sintetitzava al seu blog una idea que flotava a l’ambient:

“Les twitt trobades són espontànies, auto-organitzades, improvisades, altruistes i enormement fèrtils. Són la versió contemporània de les tertúlies dels casinos republicans, un bull de propostes, d’idees, d’intercanvis i de nous escenaris. Twitter dóna un nou sentit a la conversa clàssica. D’acord, hi ha convidats i aquests hi parlen. Però la conversa “real” té lloc al TL de twitter, amb un hashtag que treu fum. Això trenca les fronteres entre ponents i espectadors, perquè al twitter hi xerren tots; trenca també els límits entre dins i fora perquè l’streaming i el TL dissolen els murs del local on té lloc l’acte. En aquestes trobades s’està coent una part del canvi social que ve.”

Em sento orgullós de formar part d’un grup que recupera i reinterpreta aquesta tradició, tot i que jo mai m’ho vaig plantejar així quan tot això començava, per mi era una forma d’evitar d’anar a Barcelona per escoltar temes interessants. Actualment el @terrassantweets té bona salut, tenim en ment el 4rt i el 5é i sembla que les piles no s’acabaran de moment, però difícilment ens farem més de 5 o 6 l’any.

Personalment m’agradaria que és creessin altres trobades a la ciutat completaries, és podria fer un hockey’n'twitts, un UPC Social Media o més genèric un Ègara2.0, sense oblidar-nos de la comarca on esta naixent la #vacaquepiula a Vacarisses. Tot sigui trobar-se un grup de gent que comparteixen interessos fer tertúlia per crear coneixement, generar participació i avançar cap a la ciutadania 2.0.